divendres, 28 d’octubre del 2016

Carta...

....als meus alumnes

Tots passem en la vida moments que ens fan replantejar-nos situacions o coses. I és que la vida és així: un aprenentatge continu. Personalment, quan passo algun d’aquests moments penso: tot passa i això també passarà. I d’aquesta manera, l’espera se’m fa més “agradable”.

L’any passat vaig poder a la fi acabar un projecte que tenia temps començat: la meua tesi doctoral sobre publicitat. Podria pintar-ho molt bonic i dir que la seua realització va ser molt fàcil i gens dura però mentiria. La vostra professora de plàstica va plorar, en moltes ocasions, pensant que no podria acabar-la. Eren moltes coses que havia de fer a la vegada i he de reconèixer que en alguns moments vaig pensar en tirar la tovallola. Però el cas és que cada vegada que pensava en deixar-ho, alguna cosa dins de mi m’impulsava a continuar un projecte al que li havia dedicat moltes hores de lectura i estudi.

Així que, entre “ho deixo o no” i plors, vaig continuar endavant fins que la vaig acabar. I per què us conto això? Doncs, perquè tots tenim algun motiu per continuar endavant i aconseguir poc a poc els nostres somnis i perquè vull que sapigueu que vosaltres, els meus alumnes, també podeu ser capaços de sortir-ne benparats d’algunes situacions en les quals podreu trobar-vos en aquest procés d’aprenentatge.

En la part pràctica de la tesi, vaig analitzar els anuncis publicitaris televisius del Banc Sabadell. Vaig haver de visionar moltes vegades cadascun dels anuncis i he de reconèixer que observant alguns d’ells, vaig aprendre molt d’alguns dels seus protagonistes i vaig conèixer històries realment interessants que em van animar a continuar. Una d’elles va ser Teresa Perales. A continuació us deixo l’anunci on explica un poc la seua història.




Però si voleu saber un poc més d’ella, us deixo l’entrevista completa on, a més de descobrir un poc més de la seua història, us contagiareu d’energia positiva i entusiasme a través del seu somriure i les seues paraules i al final del vídeo no tindreu cap dubte: 

Heu de continuar mirant cap endavant!





dimecres, 19 d’octubre del 2016

El crep de mi vida

El títol d’aquesta entrada podria ser una entrada sobre un dels meus postres favorits però no és el cas. Aquest títol té a veure amb el dia que se celebra avui, com cada 19 d’octubre, sobre el càncer de mama. El crep de mi vida és el títol d’un bloc on Vanessa Nueda narra i conta la seua vida des que li diagnostiquen un càncer de mama.

En altres ocasions he parlat de les campanyes gràfiques realitzades sobre el tema però avui vull mostrar-vos com la protagonista d’aquesta història, a més d’afrontar amb valentia aquesta malaltia, decideix crear un conte sobre les seues pròpies vivències per tal d’ajudar als seus fills petits a entendre el que li passa i, al mateix temps, normalitzar aquesta malaltia per tal que la seua família pugue seguir "en certa manera" amb el seu dia a dia.


La il·lustradora Alba Barceló és l’encarregada de narrar de manera molt gràfica i creativa la història de la protagonista. Encara que podeu veure i llegir el conte de manera gratuïta si polseu aquí, enguany l’editorial Tramontana ha publicat el llibre en paper i les imatges, a diferència de la versió en pdf, estan en color.

Amb aquesta entrada he volgut fet un petit homenatge a totes aquelles persones que han patit o pateixen aquesta malaltia i als seus familiars que acompanyen als pacients en moments tant delicats.

dilluns, 10 d’octubre del 2016

Luengo existo...

Vist que l’entrada anterior dóna per a moltes interpretacions, he decidit desvetllar-vos quin és el tema de l’entrada. Fa unes setmanes vaig veure un anunci en la televisió que em va fer pensar i vaig decidir que compartiria la meua reflexió amb vosaltres.


En un principi, sent un bloc de temes relacionats amb la plàstica és lògic que la gent pense en realitzar alguna manualitat amb les lentilles. Qui no ha fet alguna vegada alguna cara amb algun tipus de llegums? Que aixeque la mà qui no ha fet.. (jajajaja).

http://www.alimentoslapedriza.com/manualidades-con-legumbres-para-halloween/

Però no és el motiu. Amb el permís de la meua alumna Margalida, recolliré unes paraules de caire objectiu i informatiu que va posar en el seu comentari i que ens serviran per a fer una breu introducció de la marca a la qual va dedicada aquesta entrada:

“Llegums Luengo des de 1921 ofereix llegums de "primera qualitat".

“Primera Qualitat”. Un bon argument per mostrar els seus productes al consumidor. I així ho fa, la marca Luengo realitza un espot per a que els seus productes arriben a un major nombre de consumidors i contracta una agència de publicitat per tal que mostre el seu producte de “manera creativa”. I de quina manera es demostra la creativitat? Doncs utilitzant un dels motius més emprats en la publicitat a l’hora de vendre les marques: el sexe. Dóna igual si s’anuncia un cotxe, una colònia o unes lentilles.

Imatges via Google

Els publicitaris han decidit que la sexualitat representada a través de cossos nus i lleugers de roba és la millor manera d’aconseguir augmentar la venda de llegums. I mira si ho han fet bé, que ja no només representen la dona com a objecte de desig sinó que també utilitzen l’home. Ale, així ja tenim igualtat de gènere i a les dones contentes perquè no hi ha cap tipus de distinció entre homes i dones (Estic ironitzant...).

Imatge via Google

Doncs francament penso que no. Que ficar al mateix nivell d’objecte sexual a homes i dones no és igualtat. Que la creativitat publicitària hauria d’anar més enllà d’emprar el sexe com a reclam i que els publicitaris haurien de ser més conseqüents amb els anuncis que realitzen. Perquè TOTS tenim una responsabilitat amb i per la societat. Cadascú en el seu lloc de feina pot ajudar a que les coses canvien i crec que la publicitat, un mitjà que arriba a molta gent, hauria de ser molt més conscient de la importància de crear anuncis més respectuosos i menys superficials.

Us recomano que primer mireu l’anunci i que després llegiu l’anàlisi que he realitzat, des de la ironia, sobre un dels anuncis realitzat en aquesta campanya de Llegums.


“Así somos las legumbres Luengo”. Apareix un xic menjant cigrons sense camiseta. Una manera molt normal de menjar-se-les. Per cert, menjar en taula ha passat a la història.

“Pura fibra”. Dues imatges defineixen el concepte fibra. En la primera d’elles apareix una xica despertant-se de dormir i en la següent un xic dins d’una banyera amb uns texans... Una pregunta: la banyera s’ha convertit de repent en rentadora ?????


“Puro hierro”. Apareix un xic emulant a Popeye el Marino...El que menjava espinacs per a estar fort...

Imatge via Google

“Una joya gastrónomica”. Atenció: les xiques som joies. No podrem queixar-nos després d’aquest piropo...

“Que si no existiera, habría que inventarla”. Toma ya”... La primera imatge que acompanya aquestes paraules mostra les cames d’una xica pujant d’un cotxe... Una postura molt real...Jo la practico cada vegada que he de conduir...jajajaja).


“Actualiza tu concepto de legumbres”. Sí, sí, un concepte molt modern i d’acord a la societat en la qual vivim.

Eslógan final: “Las legumbres de la generación que se saltó las legumbres”. Aquesta frase donaria per a una classe de sintaxi segur...

Senyors creadors de les llegums Luengo, aquí una telespectadora que quan anirà al supermercat i veja els vostres llegums, recordarà la poca creativitat dels seus anuncis i escollirà una altra marca ja que suposo que encara no he actualitzat el meu concepte de llegums...

I vosaltres que penseu del tema?