dilluns, 24 de març del 2014

JA HA ARRIBAT...



... LA  PRIMAVERA

La primera invita a sortir de casa, fer passejos més llargs, fer fotos i per què no decorar amb més color la nostra casa.

www.quedeflores.com

Us proposo que agarreu aquells testos marrons i avorrits, que tots tenim per casa, i els donéssem un aire més alegre i acord a l’estació que estem.

Imatge via Pinterest



A continuació us mostro algunes de les idees que he trobat cercant per Internet. Hi ha multitud de dissenys depenent de la temàtica.

Podeu fer-ne una sèrie pintant-los a l’estil d’algun artista que us agrade com ara Joan Miró.

Imatge via google

El tema seleccionat pot ser alguna de les vostres afeccions com ara la música o la rebosteria.

Imatge via Pinterest

També podeu escollir motius tèxtils com ara els estampats dels mitjons. Com podeu veure el resultat és molt variat i original.

Imatge via Pinterest

També podeu utilitzar formes molt bàsiques com ara cercles, rectangle i quadrats per tal d’elaborar els vostres propis dissenys.

Imatge via Pinterest

I si coneixeu a algú que li agraden les plantes, podeu fer-li un regal personalitzat i ben original!

Imatge via Pinterest



dissabte, 8 de març del 2014

LA DONA I LA PUBLICITAT



Avui, com cada 8 de març, se celebra el dia de la dona. Personalment, crec està bé tenir una data en el calendari celebrant aquest esdeveniment en concret i molts altres (dia de la sida, dia de l’alzheimer, dia del medi ambient) perquè és com un mena de recordatori d’on ens trobem i cap on hem d’anar. 


Durant aquest dia es realitzen diversos actes per recordar els drets que tenim les dones i el lloc que ens pertany ocupar en la nostra societat. No hem d’oblidar que, les dones hem anat guanyant-nos els nostres drets poc a poc i coses que ara tenim tant assumides com el simple fet d’anar a votar, fa uns anys eren totalment impensables.

Igual que en moltes altres coses, tots hem de conscienciar-nos sobre el tema i, dins de les nostres possibilitats, aportar el nostre granet d’arena. La publicitat és un dels sector que més utilitza la dona com a reclam publicitari. El món de la publicitat està format per persones: directors creatius, directors artístics, dissenyadors gràfics, dissenyadors multimèdia, clients, etc que també han de ser conscients de quin model de dona transmeten a través de la publicitat i si es correspon o no amb la realitat que ens envolta.


Per a aquesta entrada he escollit algunes de les peces publicitàries publicades en revistes que realitzen marques molt conegudes per als seus perfums. Tots els perfums que apareixen en els anuncis estan destinats a les dones però, no és la única coincidència.

Si observem detingudament cadascun dels anuncis, podem trobar moltes semblances entre ells que fan que la dona “utilitzada” no sigue el model de dona del carrer, com diria l’anunci de Dove on es parla de la  “bellesa real”.

Anunci de Dove

La primera coincidència que trobem és que els cossos que empren estan pràcticament nuets. I dic “pràcticament, perquè he dubtat en considerar si un barret o uns tirants poden considerar-se una peça de roba per ocultar part del cos o simplement són un complement, com sempre ens havien fet creure.


I no cal parlar de la silueta de la model Natalie Portman que fa malpensar sobre els braços tan prims que té i, que ens porta a pensar en un retoc evident de la imatge a través de programes de retoc digital com ara el photoshop.

I parlant de retoc d’imatge, no puc evitar parlar de la deformació que fan del cos els publicitaris al modelar el cos de la dona la seu gust i crear cossos irreals que res tenen a veure amb la protagonista de l’anunci com és el cas de la voluptuosa Jennifer Lòpez. Algú s’ha cregut cóm de repent el seu cul s’ha reduït a la meitat i ha desaparegut totalment la seua panxa convertint-se en una superfície totalment plana?


De vegades quan veig aquest tipus d’anuncis em pregunto en què estant pensant els publicitaris. Estan intentant vendre un perfum o la roba interior que porten les protagonistes? És que han perdut el concepte d’originalitat pel camí i es dediquen a mostrar cossos nuets fent-nos veure que amb un perfum ja anem vestides.



Una altra cosa que em té intrigada és la postura de la model en l’anunci, un recurs emprat per diferents marques a l’hora de presentar-nos els seus productes. És que realment la protagonista no vol ensenyar el cos nuet a la càmera i es veu obligada a fer-ho?


En altres anuncis és el protagonista masculí l’encarregat de tapar certes parts del cos de la dona a la càmera. Realment els creatius d’aquests anuncis pensen que les dones quan veuen l’anunci interpreten aquest gest masculí com de protecció? Personalment, quan veig anuncis d’aquest tipus, la meua interpretació és que el cos de la dona es converteix en un pur objecte sexual...


M’agradaria que aquelles persones que es dediquen al sector publicitari, reflexionen sobre aquest tema i que es plantegen un publicitat que vaja més enllà d’emprar el cos de la dona com un pur objecte i, que la publicitat es caracteritze més per tenir una creativitat responsable, on la figura de la dona sigue respectada cercant altres alternatives a l’hora de presentar-nos els productes. 



Perquè si ens ho proposem, tot és possible.




dissabte, 1 de març del 2014

Pastissos MONOCROMÀTICS



Aquestes setmanes estem començant a pintar la làmina de les escales monocromàtiques i volia aportar amb aquesta entrada una visió més pràctica sobre el tema.

Isabel Cogollos © 2012

Moltes vegades, en les classes, els alumnes us pregunteu per a que serveixen molts dels exercicis que realitzem. Sovint us costa veure quina utilitat tindrà en un futur allò que apreneu en l’aula i, encara que els professors no ens cansem en insistir que TOT allò que esteu aprenent us servirà en un futur, teniu dubtes de si realment ho utilitzareu algun dia.

En el cas de les escales monocromàtiques podem trobar usos ben diversos. En una altra entrada ja us comentava cóm podíeu transformar la làmina en un objecte decoratiu (http://plastidekor.blogspot.com.es/2013/02/escales-monocromatiques.html) i, en aquesta, us invito a convertir les escales monocromàtiques en una cosa realment dolça.

La creativitat arriba al món de la rebosteria a través del color. Fins ara els pastissos o bé eren de xocolata, de crema o de nata però, ara amb la utilització del fondant podem aconseguir dolços amb aparences molt diferents i resultats ben originals.

Imatge via Pinterest



Podem trobar dolços on a través d’un únic color però, emprant múltiples tonalitats, es creen textures diferents.

Imatges via Pinterest

Alguns dels pastissos, amb tonalitats molt suaus i tènues, aconsegueixen resultats realment impressionants.

Imatges via Pinterest


En altres pastissos s’utilitza més d’un color amb les seues gammes corresponents i el resultat és alegre i divertit.

Imatges via Pinterest

També podem trobar pastissos infantils que, a través de l’ ús de les escales monocromàtiques, es converteixen en peces úniques aconseguint que les celebracions es converteixquen en moments irrepetibles.

Imatges via Pinterest


Així que ara ja sabeu una altra aplicació pràctica de les escales monocromàtiques. Us animeu a fer algun d’aquests dolços? Estic disposada a provar-los!

Bon cap de setmana. Ens veiem en la pròxima entrada!